I EL SECTOR, QUÈ?

A Telefónica, els i les treballadores hem arribat a un punt que poca gent dubta ja de les veritables intencions de l'empresa amb respecte al nostre futur laboral: inestabilitat, augment de la precarietat i de l'explotació, i fins i tot l'acomiadament final de tota la plantilla. Ha costat bastant que ens n'adonessim de la situació, però finalment avui ja som moltes i molts companys lluitant contra els plans de l'empresa i els seus còmplices CCOO-UGT-UTS.

Però hi ha un tema que no acaba de ser assumit, ni pels treballadors ni molt menys pels sindicats. Ens estem referint al Sector.

El Sector de les Telecomunicacions no ens és aliè. Ens ha de quedar ben clar que fem la mateixa feina que una persona d'una contrata, o empresa segregada, o el que sigui, i que el seu nivell d'especialització tècnica cada cop és més semblant al nostre. Així, l'equació és clara: a igual treball, sobra el més car, que som nosaltres. El preu de la mà d'obra (salari i condicions laborals) tendeix a igualarse a la baixa... si no fem res per evitar-ho. Lluitar per equiparar les condicions laborals del sector amb les nostres no és, doncs, una qüestió de caritat o d'evitar la discriminació, sinò de pura supervivència dels nostres llocs de treball.

Una altra falsa idea que sostenen moltes companyes i companys és que la llluita al sector és inexistent. Res més lluny de la veritat, el sector de les telecomunicacions no és la bassa d'oli on tothom calla i accepta sense protestar les lamentables condicions laborals i salarials que existeixen. Es produeixen moltes mobilitzacions que mereixerien una atenció prioritària per part dels nostres estimats representants sindicals. Però la realitat és la contrària: després de signar al conveni un punt on es parla de consensuar amb Telefónica un marc per estudiar la possibilitat d'establir un acord que serviria de base per a un futur conveni del Sector (la frase ja sona a xerrameca política), han fet la vista grossa a conflictes on la plantilla de Telefónica hauria de tenir moltes coses a dir. El conveni del sector no es defensa amb mentides escrites en paper mullat, sinò amb fets. I els fets no deixen ben parats als sindicats del C.I.

Fixem-nos en el cas de SINTEL, on els companys d'aquesta filial de Telefónica (tal i com som nosaltres ara, TESAU) foren eliminats d'una revolada per la senzilla raó que eren substituïbles per personal més barato i amb menys drets. En aquesta lluita hauriem d'haver respost posant-nos a disposició dels companys i companyes de Sintel per el que fes falta, inclosa la vaga indefinida. Les seves condicions eren un referent que no haviem d'haver deixat extingir així com així, ja que la seva feina seria després assumida per personal precari i mal pagat. Doncs el el Comité Intercentros de Telefónica va ignorar el tema i es va limitar a fer declaracions de principis buides de contingut, abandonant a la seva sort a una gent que va donar una lliçó de resistència i coratge. (Per cert, heu vist ja "El efecto Iguazú"?). Altres comitès provincials, como el de Barcelona, van fer poca cosa al respecte, arribant-se a rebutjar per majoria una proposta de vaga en solidaritat amb Sintel, perque "no éra el moment", en un altre clar exemple de "responsabilitat" de qui ara diuen que són més rojos que ningú.

I no només Sintel. Hi ha hagut més coses, i lluites més dures que les que vam viure a Telefónica: la vaga de subcontractes a Cádiz, on el C.I. va permetre que Telefónica hi enviés esquirols (el bo i millor del personal de Telefónica, per entendre'ns) a rebentar'ls-hi la lluita; les vagues d'Atento, reclamant millores salarials i d'estabilitat, que foren sistemàticament torpedejades per les direccions CONFEDERALS de CCOO i UGT, i permetent que Telefónica esclafés la vaga desviant trucades cap a plataformes de Telefónica de diversos serveis afectats. En aquest cas, no haver col.laborat amb la vaga d'Atento és un doble crim, ja que les millores laborals del Telemarketing repercutirien positivament a la plantilla de Telefónica, ja que d'aquesta forma es desincentiva la destrucció de treball digne i la seva substitució per salaris-misèria.

I podriem omplir una enciclopèdia: Iberphone, DTG, Airtel (avui Vodafone, però igualment filibustera), Auna, Amena. A totes es repeteix una constant: la desinformació i l'aïllament de les lluites i/o el boicot directe a les mateixes per part de les cúpules sindicals. Això no és una casualitat, sinò que obedeeix a una política sindical premeditada i conscient.

Així, arribem a la conclusió que el sector és avui dia un terreny "entregat" per les direccions sindicals a la patronal, amb la intenció de fer-nos creure que així es conformaran amb explotar als i les precàries i ens deixaran a nosatres en pau. La realidad és tossuda i ens diu el contrari. Telefónica, (i les altres operadores de la mateixa manera), com que no topa amb cap alternativa al seu discurs de mercat i competència, aprofondeix gradualment en l'atac a les nostres condicions de treball o ens acomiada directament.

Per a nosaltres, la solució passa per prendre conciència d'això i convèncer als nostres companys i companyes de feina que és necessari fer-hi alguna cosa. I pressionar als sindicats i als comités d'empresa per a que, d'una vegada per totes, comencin a coordinarse amb d'altres comitès i amb treballadores d'empreses on ni tan sols no hi ha comités. I de la conciència s'ha de passar a l'acció: quan es negocia el conveni del Telemarketing, la plantilla de Telefónica ha d'intervenir; les seves vagues han de ser recolzades per accions pròpies (manifestacions, vagues…), que es vegi al carrer la necessària conciència de sector. Si una contrata va a la vaga, els treballadors i les treballadores de Telefonica no tan sols no hem de consentir esquirolatge, sino que amb les nostres protestes i accions hem de fer que la resta de contractes tampoc puguin treballar… En definitiva, hem de demostrar a les empreses del sector que no podran continuar lucrant-se de la precarietat del sector sense haver d'enfrontar-se a una plantilla encara unida, forta, nombrosa i amb drets, com és la nostra.

optimizat per: I.E. 6.0
resolució:800x600