Vaig entrar a treballar a aquesta empresa quan erem uns 75.000 de plantilla. Des d'aquell moment fins al dia d'avui no recordo més que una lluita guanyada, i no per casualitat, sinò a base de molt de treball d'algunes companyes i companys: la incorporació de les persones eventuals a plantilla fixa. La resta no ha estat més que pèrdues de les condicions laborals i pèrdua de plantilla. S'han anat signant convenis un rera l'altre sense que haguem estat consultats, acompanyats de 2 EROs deplorables.

Molts cops em pregunto si no tenim el que ens mereixem. Intentaré explicar-me. Als departaments en els que he viscut situacions de conflicte, ràpidament m'he adonat de la facilitat que té la gent per tragar amb qualsevol cosa que li proposi el seu cap de torn. Et proposen que: condueixis furgonetes en un estat pèssim i la gent les conduïa, que anéssis sola per la nit a una central desatesa i la gent hi anava, que et quedéssis a fer hores extres d'una forma continuada per manca de personal i la gent s'hi queda, que pugis a les escales de repartidors o exteriors estant sola, i la gent hi puja, que demà et presentis a treballar a un altre departament canviant el teu horari i la gent s'hi presenta, que vagis a treure la feina a altres companys sota amenaça de que tú ja ets exedent perquè han externalitzat la teva feina i la gent hi va, que tramitis les altes de comercial fora de la teva jornada i la gent ho fa.

Però el cert és que ni jo ni d'altres, no hem tragat constantment Sembla difícil però per qui no ho hagi provat mai li aconsello que ho intenti. Quan el teu cap et proposi que degut a les necessitats del servei, a partir de demà hauràs de fer tal cosa que no està prèviament negociada amb els sindicats, DIGUES NO. Els motius poden ser diversos: NO perquè no està pactat, NO perquè no he rebut formació, NO perquè no puc quedar-me més de 7:30, NO perquè no em va bé, NO si no m´ho comuniques per escrit. I automàticament, experimentes una sensació de dignitat i ja no passa res més. Si després de tot això, l'empresa t'obliga a fer alguna cosa, com a mínim haurem fet tot el possible per oposar-nos-hi, per escrit, de paraula i d'obra, i això ens situarà molt millor de cara a realitzar allò que els sindicats sempre ens han dit que era l'única cosa que podiem fer: una reclamació.

Cada cop hauríem de ser més persones les qui desobeïm les ordres dels nostres caps que cada cop son més kafkianes gràcies a aquest últim conveni, que es negocia dia a dia, posant de manifest que a partir d'ara estem en situació de conflicte permanent..És hora que tothom ens mullem una mica el cul si volem acabar amb aquesta sensació d'impotència en la que sembla que la única cosa que podem fer és tragar. Crec que hauríem de treballar més que mai amb la normativa laboral sota el braç que, no per casualitat es proposen "adapatar-la" a la Negociació Permanent recentment constituïda, i no realitzar aquelles tasques que no ens pertanyen o bé que directament son il.legals. No anem a parar enlloc amb tanta disponibilitat i voluntarietat (com presentar-se a convocatòries fantasmes i ja no parlem d'anar a rebentar vagues en comissió de servei).

Venim aquí a treballar i tenim les nostres obligacions, però la obligació més gran és exigir els nostres drets que entre l'empresa i els sindicats majoritaris ens estant robant. Exigim als nostres caps el compliment de la normativa i exigim al Comitè de Barcelona el que tots els sindicats van utilitzar d'eslogan electoral: UN ALTRE SINDICALISME ÉS POSSIBLE. Doncs, fem-ho entre totes i tots tal i com ja vam dir des d'En Construcció:

NO COMBREGUIS MÉS!

optimizat per: I.E. 6.0
resolució:800x600