LA CLARA CONTRA LES SEGREGACIONS

La Clara es trobava a l'oficina, teclejant avorrida a l'ordenador aquella feina repetitiva que omplia la seva taula, com qualsevol altra dia. Ni el cafè que havia pres a primera hora, només llevar-se, aconseguia que tots aquells paperets despertessin un mínim d'interès vital sobre allò que feia. Mentre esperava l'hora de l'assemblea convocada pels sindicats per parlar sobre les segregacions a l'empresa, va desviar l'atenció cap a les seves mans, on encara es podien veure els senyals que la feina manual hi havia deixat. Era la feina que realitzava quan la seva categoria laboral encara es desenvolupava al carrer, reparant avaries del servei o instal·lant equips per les cases, els comerços o les empreses. La feina sempre és la feina, no podia dir que omplís la seva vida, però tanmateix aquella l'havia escollit.

Evidentment el mèrit no era en absolut exclusivament seu. Ella havia fet el mateix que molta altra gent, estudiar força i presentar-se a un examen. Però, qui realment havia fet possible que ella provés sort a l'examen d'aquella tradicionalment categoria masculina, fou l'esforç d'un gran número de dones que, temps enrera, havien aconseguit crear un espai de reconeixement i lluita dins el seu sindicat. Elles, en aquests espais o Secretaries de les Dones van poder convertir en realitat moltes de les seves reivindicacions cap a l'empresa. Van fer possible que també al món laboral es parlés d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, de repartiment de feines domèstiques, d'igualtat de salari pels uns i les altres quan es realitzés la mateixa tasca. De la mateixa manera varen proclamar que els rellotges i els calendaris de les dones estaven fets i el.laborats a fàbriques diferents, perquè el temps lliure de la majoria de dones era infinitament més petit i les seves ocupacions no acabaven a la sortida de la feina. Va ser també fruit del seu esforç que es discutís sobre la possibilitat d'aplicar "l'acció positiva" per les dones (a igualtat de condicions i capacitats entre un home i una dona afavorir l'accés de la dona) a llocs laborals, culturals, socials o de poder. Aquesta qüestió va generar molta animadversió, excessiva, va pensar la Clara, sobretot tenint en compte que la pràctica habitual durant segles havia estat "l'acció positiva" pels homes (a igualtat de condicions i capacitats entre un home i una dona afavorir l'accés de l'home).

De sobte el telèfon la va treure dels seus pensaments. Era un zelador de la contracta. Entre les noves feines de la Clara estava la de "recolzar" al personal de contracta que ara desenvolupava la mateixa feina que ella havia realitzat. La Clara, que mai no havia seguit al peu de la lletra el guió empresarial que li semblava poc humà i una mica embrutidor, acostumava a interessar-se per l'ésser humà que sentia a l'altra banda del telèfon. Aquell bon home li va començar a parlar dels punts que havia de fer com a mínim per poder continuar a la feina, les seves condicions laborals en precari, sense mesures de seguretat, sense jornada definida, amb disponibilitat laboral permanent. El dia anterior, va dir, havia arribat a casa a les onze de la nit i a més havia caigut de l'escala quan treballava.

A l'altra banda del telèfon mai s'escoltaven dones, pensava la Clara; a la contracta havien deixat de fer aquestes funcions, ja no entraven per examen, tal com ella havia conegut, sinó a dit, i el dit pertanyia a algú que volia gent de dedicació exclusiva. La Clara no coneixia cap dona que pogués fer allò, però tampoc coneixia a cap empresari que es plantegés si aquest tipus de dona existia. Tampoc entenia per quina poderosa raó un@ hagués de dedicar la vida en exclusiva a tal fita. El que sí va omplir de claredat a la Clara va ser un poderós sentiment de pèrdua, aquells passos donats endavant per les dones al món laboral, es difuminaven. Recordà a totes aquelles companyes o amigues que s'havien desvinculat o prejubilat i va pensar com havia baixat el percentatge de dones a la companyia amb l'últim ERE i la seva destrucció de llocs de treball. Tota aquesta feina feta per les dones no tenia ni tindria presència, ni traducció a una contracta. Les dones quedaven un cop més, confinades exclusivament a les oficines. Les segregacions no farien sinó agreujar el problema, ja que encara restarien més força col·lectiva. Ni tan sol els sindicats es feien ja aquestes reflexions.

Va sentir el fred que proporciona la possibilitat de l'oblit, la pobresa que cada vegada arribava a més quantitat de dones, la soledat de la dona del zelador amb el que havia parlat, fent totes les tasques domèstiques a més de la seva feina fora de la llar. A més, va començar a veure l'abisme que es tornava a obrir entre dues realitats de vida tan diferents, la dels homes i la de les dones. Veia a uns i a les altres dedicats a feines divergents i per aquesta causa transitaven per móns paral·lels, fent més difícil la comprenssió mútua, el diàleg o senzillament el fer-se companyia.

optimizat per: I.E. 6.0
resolució:800x600