ELECCIONS SINDICALS. FI DE L'ESPECTACLE.

Ja hem combregat.

Bé, hem complert amb la litúrgia pròpia de la nostra (post)modernitat: hem votat. En el fons del fons, totes i tots encara esperem alguna mena de miracle dels resultats electorals i anem a votar amb la cosa del vot útil, de canviar el C.I., o en d'altres comicis, de canviar el govern per instaurar-ne un de més honrat i ètic. Doncs ho sentim molt, ens agradaria que així fos, però les coses no van així.

No és una qüestió de naturalesa humana. Hi ha gent per tot a la vida. Som grasses i primes, avorrits i divertits, somniadors i pragmàtics, coherents i anats de l'olla, lluitadores i passotes i entre totes configurem tot el ventall de possibilitats. Ja sabem que sembla l'anunci de la Coca-Cola (per cert, boicot), però el que voliem dir és que en aquest sistema suposadament democràtic, la merda flota. Què significa això?

Doncs ni més ni menys que per a nosaltres, l'arrel del problema és el sistema representativista, que s'oposa per definició al participatiu, o democràtic directe. Si no fem una crítica profunda de com funcionen els partits i els sindicats que es presenten a eleccions, podem dir (sense gaire por a equivocar-nos) que només és qüestió de temps que apareguin nous Vesperinas, Fidalguitos, Candidoméndeces i Aznares. La qüestió no és "quítate tú pa ponerme yo", sino que té a veure amb fer del sindicalisme (i de la política) el mitjà de vida de certes persones, el que entenem per professionalització.

El sindicalisme (i la política) són massa importants com per deixar-los en mans dels sindicalistes (i polítics). Creiem que és gairebé impossible que tothom participi de la mateixa manera en la presa de decisions quotidianes, però sí que creiem factible que es participi en les més importants i trascendents. També creiem que els càrrecs de representació han de ser poc "representatius" i bastant "càrrega" real. Per això, practiquem la rotativitat en els càrrecs, i intentem que la diferència entre una delegada sindical i una treballadora normal i corrent sigui mínima. Això requereix un mínim d'implicació de la gent en els problemes que els afecten. Potser n'hi hauria prou amb dues hores setmanals !!!! Per resumir-ho, la representació hauria de ser limitada en el temps i fora de jornada laboral. Veuriem com no hi haurien tantes bufes per guanyar les eleccions.

Doncs bé, quan preferim delegar, quan ens limitem a votar i creiem que aixó ja és democràcia, quan fomentem l'especialització i la professionalització dels càrrecs sindicals i polítics, estem creant les bases de la "moderació", el conformisme, la corrupció i en últim terme, el gir cap a la dreta. (Qui no ha observat com canvien els discursos, un cop ets a dalt de tot ?). De bon rollete, però al final hem posat a dalt a dirigir-nos l'escòria de la societat: gent sense escrúpols, capaços de canviar de discurs d'un dia per l'altre, allunyats de qualsevol mètode de control democràtic que no sigui tornar a votar als 4 anys al mal menor... Repetim: en aquest sistema, la merda flota. No te'n refiis mai de ningú que no sigui com tu: que no s'aixequi per anar a treballar cada dia.

Ara vindran les hòsties

Doncs ja que hem fet el paperina a les eleccions, presentant catorze mil candidatures que competien entre sí i que prometien ser l'alternativa a CCOO i UGT, sense parar-se ni un segon a analitzar el perquè de tot plegat, caldria veure què fem en endavant.

Nosaltres pensem que cal garantir el funcionament dels comités provincials, més propers a la plantilla, i des d'ací (re)construir el moviment de la coordinadora que funcionava l'any passat. Ja ha quedat demostrat que el canvi al CI que ens prometien els sindicats que aspiraven a treure a CCOO-UGT del CI no s'ha produit. Bé n'hi havia un que deia "TOCA UN CAMBIO EN EL CI" i sí que s'ha produit UN canvi: UTS perd un delegat al CI i el guanya AST-COBAS. Tot un daltabaix al CI, pel que diuen.

Bromes a part, el que ens sap més greu, és que tots els sindicats sabien de la normativa electoral abans de les eleccions i tots sabien que no hi havia cap més manera de canviar el CI que presentant una coalició electoral àmplia a totes les províncies on hi hagués una sola força sindical de les que formava la coordinadora de l'any passat. I per nosaltres, això és un error donades les circumstàncies actuals.

A la premsa surten notícies constantment del que Telefònica té preparat per nosaltres: 10.000 acomiadaments en cinc anys, segregacions de diverses àrees de negoci, flexibilització de les condicions de treball. Això va cap al desmantellament total...si no ho evitem.

Telefònica ha celebrat el triomf de COO i UGT. Això ens dona idea de qui ens ha de defensar. Per això cal que correm a deslegitimar aquesta majoria (que no representa gairebé a la meitat de la plantilla) i convoquem a la coordinadora amb caràcter d'urgència. Encara tenim moltes coses a dir: estaria molt bé ser capaços de presentar una plataforma de conveni, alternativa a la que presentaran CCOO i UGT (i UTS signarà, de pas sigui dit). La coordinadora de sindicats que va convocar les mobilitzacions l'any passat té molta força i prou poder de mobilització com per plantar cara a TESAU_CCOO_UGT. Si ens creiem la nostra plataforma, tenim força de sobres per imposar-la al CI mitjançant la mobilització.

Ara toca demostrar el que no hem pogut fer a les eleccions: actuar unitàriament per uns objectius comuns. Això seria un pas de gegant en la construcció d'un nou model sindical. Aparcar els interessos de xiringuito de cada sindicat per una visió àmplia de conjunt d'interessos de la plantilla de Telefònica, és el que ara necessitem.

optimizat per: I.E. 6.0
resolució:800x600