MAKER

Maker és una contracta directa de telefònica a Barcelona. És un petit conglomerat d'enpreses on Maker scp n´és la principal i Maker Multimèdia i Interelsa filials (tot plegat mànega les garrofes el mateix). En conjunt hi treballen unes 50 persones, el 99% a les filials.

Fa uns mesos un grup de treballadors aplegà les seves veus fer sentir un seguit de demandes: no cobrar en negre, que s'abonin tots el plusos que recull el contracte i una paga extra endarrerida. Res gaire revolucionari oi?, coses normals per als telefònics! Les seves demandes seran però ignorades, crits en el dessert de la sensibilitat empresarial.

Ells decideixen aleshores organitzar-se sindicalment i presentar-se a les eleccions. L'empresa però no ho pot permetre i pressiona d'altres treballadors per presentar una altra llista més fidel i manyaga, més passota al cap i a la fi. A més a més anima i convida d'altres treballadors a que votin i a que ho facin per la" llista oficial". Al capdevall aquesta és la guanyadora de les eleccions i es pressionada per l'empresa per tal que no s'emboliquin en reivindicacios i demandes que entorpeixen el bon funcionament i en taquen el "bon nom". Als treballadors de la llista perdedora, els qui van encetar i sostenir les reivindicacions, no els queda més remei que adreçar-se a la inspecció de treball i denunciar els fets (estan exercint els seus drets oi?).

A partir d'aquí comença la seva fi. L'empresa, assebentada de tot plegat, els assenyala com a persones non-grates i fa correr rumors sobre possibles acomiadaments. Un cop escalfat l'ambient acomiada aprimers d'enguany el principal "rebel" i un altra "denunciador", sota l'excusa que han intentat vendre pel seu compte material telèfonic; parlem de treballadors que pòrten 6 anys a l'empresa, ridicul!. L'argument no convenç a ningú i tots el treballadors en parlen fluixet, a cau d'orella. Maker però no deixa possibilitat a la revolta, aprofitant un momemt de poca feina, n'acomiada 2 més per "poca productivitat", afirmació que cau pel seu propi pes en un lloc on es cobra segons la producció, i on l'empresa reparteix la feina, en quantitat i qualitat. Sabeu com és de fàcil donar-li a algú poca feina i a més feixuga, la que ningú no vol? A més són també acusats d'incomplir els horaris, gent que fa 10 hores diaries com a mitja, quina poca vergonya!

Tot plegat es produeix pocs dies abans del judici dels primers acomiadaments, on l'empresa en reconeix la improcedència i indemnitza els treballadors abans d'entrar a judici. A aquest no els queda un altra camí que accedir i així poder cobrar uns centims molt necessaris, la readmissió avui en dia és una quimera, i a més, qui vol pencar per una empresa que no et donarà feina?

Pel que fa als dos que encara hi resten, ja han sentit veus que són els següents, i que ho abandonen el seu tarannà reivindicatiu, o el camí a seguir és el mateix. Un toc d'avís a tots els possibles navegants dels oceans de la protesta.

Tot plegat un cas com un cabàs. El pa de cada dia a unes "empreses col.laboradores que precaritzen cada cop més els contractes i les condicions laborals dels treballadors, que els animen a esdevenir autònoms, que subcontracten més enllà del que els permet, en teoria, la Telefònica, que fa la vista grossa mentre cada cop paga menys per la mateixa feina. Això és el present al món de les contracte i, si no fem res per evitar-ho, el nostre futur.

I que podem fer per evitar-ho?, us preguntareu. Doncs restar a l'aguait; estar al cas dels seus problemes, parlar-ne amb ells, i mirar de fer-los un cop de mà per tal que assoleixin unes bones condicions laborals, que els permetin viure amb dignitat dins i fora la feina.

No obliden que el seu futur està íntimament lligat al nostre, i que pitjor estaran ells, més prescindibles serem nosaltres, i tots, absolutament tots, haurem perdut un tros de dignitat.

optimizat per: I.E. 6.0
resolució:800x600