CONTRAPORTADA

MUERTO EL PERRO, SE ACABÓ LA RABIA

El mes de juliol avança inexorablement i és més que probable que quan llegiu aquestes ratlles ja WANTED disposem de conveni nou. I, a més a més, un altre E.R.O. (expedient de regulació d'ocupació, per aquells que s'estranyin en veure les sigles en català). Des del punt de vista d'"En Construcció", ens trobem davant d'una desfeta sindical de dimensions considerables, doncs no només el conveni es presenta amb tants dubtes que molt difícilment ens podrem alegrar de la seva signatura, sinó que, a més a més, l'E.R.O suposarà la més que probable pèrdua de 15.000 llocs de treball, sense que això sembli haver trasbalsat els ànims de gairebé ningú. En aquestes circumstàncies, és bastant raonable que molta gent (i no només els més cínics) estiguin esperant cobrar els endarreriments del conveni per anar-se'n de vacances i es consolin pensant que, si més no, a la proposta de conveni deixa caure que els més joves de 48 anys gaudiran d'una "pseudo-garantia" pel fet que no s'aniran al carrer en el decurs dels pròxims cinc anys… Realment, no és poca cosa per aquells que situàvem l'horitzó del nostre acomiadament no més enllà de dos anys.

Total, que la lluita que hem tirat endavant les treballadores i els treballadors i algunes formacions sindicals ha fracassat clarament i potser sigui el moment de fer alguns anàlisis que expliquin el perquè de tot plegat:

1) Tot i que a les eleccions sindicals el conjunt de les formacions que recolzem les vagues vam obtenir un percentatge de vots proper al 60 %, a l'hora de sortir efectivament a la vaga aquestes xifres baixen espantosament fins el 30%, aproximadament. Independentment d'altres factors que segur tenen la seva importància, és bastant clar que molta gent ha fallat estrepitosament en el seu compromís amb els companys i les companyes.

2) El paper jugat pels sindicats majoritaris ha estat especialment hipòcrita i fastigós. Desprès d'insistir una vegada i una altra en negociar les segregacions, a l'hora de la veritat s'empassen un E.R.O. que posa en perill 15.000 llocs de treball a canvi d'aturar algun d'aquests processos i d'oblidar-se de moment de la mobilitat interprovincial. I a més tenen el santíssim morro de negar cap relació entre la retirada comentada i la presentació de l'ERO! Com si haguessin aconseguit la retirada gràcies a la seva fermesa i l'ERO hagués aparegut directament de Venus! Sr. Vesperinas, si vol seguir traficant amb els nostres culs, faci-ho, però, si us plau, no pretengui simultàniament prendre'ns per gilipolles.

3) El STC s'ha apuntat a la moda democràtica d'expulsar les opinions crítiques dins del seu sindicat. Felicitem efusivament aquest comportament responsable i seriós, i únicament lamentem que CC.OO i C.G.T. els hagin près la davantera en aquesta carrera de feixisme corporatiu. Ens estranya que el Sr. Nichi, tan diligent altres vegades en episodis similars de caradura i manipulació, no hagi estat capaç encara d'expulsar cap dissident de l'U.G.T. Serà que no n'hi ha?

4) El procés iniciat a Burgos de convergència entre diferents formacions sindicals d'arreu de l'estat no ha estat capaç d'engegar una dinàmica mobilitzadora que engresqués a la plantilla, i d'aquesta manera possibilités la consolidació d'una situació de relativa força per poder incidir en tot allò que se'ns venia al damunt. En aquest sentit, cal fer una profunda autocrítica sobre què és el que s'ha fet malament, i sense que hàgim d'enterrar la coordinadora, explorar altres mecanismes de lluita fins ara potser poc utilitzats i, sobretot, deixar de banda els interessos particulars de cadascuna de les formacions que la integren i començar a pensar una mica més en els interessos del conjunt de la plantilla. És molt lamentable que, front d'un conveni col·lectiu i d'un E.R.O com els que estan a punt de ser signats, les formacions sindicals de la coordinadora (i, lamentablement, "En Construcció" no és una excepció) hàgim demostrat aquesta curtesa de mires.

Res, la vida segueix i a Telefònica tot continua com la seda. Pensem-hi cinc minuts aquest estiu abans de donar-nos l'enèssima capbussada a la platja.